Racons catalans - 7 les Columbretes

Qui hagi llegit la Pell Freda, d'Albert Sánchez Piñol, entendrà perquè l'aparició de l'arxipèlag de les Illes Columbretes enmig del mar, dues hores després d'haver abandonat el port del Grau de Castelló, provoca en el viatger una viva sensació d’atracció per un paisatge insòlit. L’Illa Grossa, amb el seu far al capdamunt, domina l’horitzó, acompanyada dels altres illots que formen l’arxipèlag: la Ferrera, la Foradada i el Carallot. Poc a poc el vaixell s’apropa a l’Illa Grossa, i s’endinsa a la seva badia, que és el que queda d’una caldera volcànica. I és que les Columbretes són el millor exemple de vulcanisme de la Comunitat Valenciana.

Les illes prenen el seu nom de l’abundància de colobres que habitaven l’illa. Amb la construcció del far, els nous habitants de les illes van erradicar la població de serps a base de cremar tota la vegetació de l'illa, i van introduir-hi porcs, cabres i conills, així com figues de moro. L’any 1975 el far es va abandonar, i les illes van servir de camp de tir de les forces navals espanyoles i americanes, i no va ser fins el 1988 que van gaudir de la protecció que mereixen.

Un equip d’educadors acompanya els visitants a través de l’únic camí de l’illa grossa. Al final de l’itinerari es pot visitar una petita exposició. Aprofiteu els darrers dies d’estiu per dur-vos l’equip de submarinisme (amb ampolla, necessitareu un permís especial), i no oblideu les pastilles per al mareig!