Racons catalans - 6 les Pitiüses
A Eivissa i Formentera hi ha una diversitat faunística espectacular. La nocturna la trobarem a les discoteques i carrers d’Eivissa, i la diürna als sorrals de les platges, torrant-se al sol. Però també hi ha una fauna més amagada, desconeguda, i que a vegades entra en contacte amb la fauna humana, quan un “guiri” es posa una samarreta amb la silueta d’una sargantana. I és que a les Pitiüses viu una espècie endèmica de sargantana, Podarchis Pityusensis. És possible que molts dels turistes que compren aquestes samarretes ho desconeixin, però les Pitiüses són un tresor natural excepcional.
Especialment destacat és el Parc Natural de Ses Salines. Es troba al sud d’Eivissa i al nord de Formentera, i inclou tots els illots que hi ha entremig, anomenats els Freus. En aquesta zona s’hi va desenvolupar una important indústria salinera, que des dels temps dels romans manté la mateixa manera de produir la sal, i més o menys la mateixa productivitat, d’una forma sostenible.
No tant sostenible és el turisme que a hores d’ara es desenvolupa a les illes. La freqüentació de la zona afecta, per exemple, les poblacions de posidònia. Aquests “boscos” marins són tot un ecosistema... i a més faciliten la regeneració de les platges, ja que frenen els temporals que s’enduen la sorra, i permeten que hi visquin tots els animals que un cop morts contribueixen a fer la sorreta de la platja... Sembla un acudit de mal gust que en moltes platges es retiri la posidònia per no “embrutar” les platges amb les fulles mortes de la planta, quan realment el que s’estigui fent és signar la condemna a mort de les mateixes platges! Us encoratjo a apropar-vos a les platges de les Pitiüses, en bicicleta si pot ser, i deixar-vos seduir pels balls suaus de les fulles de la posidònia al ritme de l’onatge...
Especialment destacat és el Parc Natural de Ses Salines. Es troba al sud d’Eivissa i al nord de Formentera, i inclou tots els illots que hi ha entremig, anomenats els Freus. En aquesta zona s’hi va desenvolupar una important indústria salinera, que des dels temps dels romans manté la mateixa manera de produir la sal, i més o menys la mateixa productivitat, d’una forma sostenible.
No tant sostenible és el turisme que a hores d’ara es desenvolupa a les illes. La freqüentació de la zona afecta, per exemple, les poblacions de posidònia. Aquests “boscos” marins són tot un ecosistema... i a més faciliten la regeneració de les platges, ja que frenen els temporals que s’enduen la sorra, i permeten que hi visquin tots els animals que un cop morts contribueixen a fer la sorreta de la platja... Sembla un acudit de mal gust que en moltes platges es retiri la posidònia per no “embrutar” les platges amb les fulles mortes de la planta, quan realment el que s’estigui fent és signar la condemna a mort de les mateixes platges! Us encoratjo a apropar-vos a les platges de les Pitiüses, en bicicleta si pot ser, i deixar-vos seduir pels balls suaus de les fulles de la posidònia al ritme de l’onatge...
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home