Racons catalans - 3 l'Aiguabarreig

He anat a cercar la calor seca de Ponent, aquest sol que fulmina però que no fa suar... I he trobat una de les zones humides més importants dels Països Catalans!. He trobat l'Aiguabarreig, allí on es troben tres grans rius de casa nostra: el Cinca, el Segre i l'Ebre.

El contrast entre el verd esponerós de la vegetació de les riberes i les illes fluvials, i l'ocre dels tossals castigats pel sol m'han seduït completament. Ho vaig constatar un vespre quan des del Monestir trinitari d'Avinganya, vaig presenciar una tempesta d'estiu, típica de les nostres contrades. Els llamps deixaven veure, per mil·lèsimes de segon, l'ampla vall del Segre just abans d'unir-se al Cinca, emmarcada pels tossals de Montmeneu. Em trobava en un altre món. Va ser un moment màgic, especialment quan un cop passada la tempesta la lluna va treure el cap, engalanada amb el seu vestit d'estrelles...

Com el seu nom sembla indicar, L'Aiguabarreig allotja una gran diversitat d'espècies, una bona mescla d'hàbitats i també una barreja d'administracions responsables. I aquest és el seu taló d'Aquiles, ja que essent un lloc entre dues aigües, entre Aragó i Catalunya, sembla que ningú no s'hagi posat d'acord per promocionar-lo. No obstant, els pobles de la zona (Seròs, Massalcoreig, la Granja d'Escarp, Mequinensa) recentment han descobert el potencial d'aquesta zona i des de l'Estació Biològica de l'Aiguabarreig es fa una tasca encomiable per reivindicar aquest indret i afavorir-ne la protecció. A més, els responsables de l'Estació fan un gran esforç, a voltes agraït, a voltes castigat, per impulsar l´ús del català a la Franja de Ponent.

Més informació a www.aiguabarreig.net