Racons catalans - 2 Andorra

Andorra és un país del qual surten uns 500 camions de runes al dia. Tenint en compte que es tracta d'un país relativament petit (almenys en comparació amb els seus veïns), aquesta xifra és, valgui la redundància, ruïnosa. Amb una activitat constructiva semblant a la que pateix bona part del Principat, us podeu imaginar que parlar de sostenibilitat (ambiental, social, econòmica...) és una mica utòpic al país dels Pirineus.

Però ben a prop de l'enrenou que sembla orbitar al voltant dels eixos de comunicació que segueixen els dos Valires, podem trobar encara racons adormits al bressol dels Pirineus. Un dels racons més destacats (i així ho va considerar un comitè de la UNESCO) és la Vall de Madriu, la vall secundària més llarga d'Andorra. Diguem que es troba entrant a mà dreta des del Principat, i és un indret on encara podem imaginar els ramats d'ovelles agrupant-se al costat dels orris, o la maça colpejant el ferro roent a les fargues que poblaven la vall...

La Vall de Madriu, però, no és exempta d'amenaces i perills, malgrat la seva condició de Patrimoni de la Humanitat. Pel nord comença a treure el cap el projecte d'ampliació del domini esquiable de Gran Valira, i les entitats conservacionistes del país malden per evitar que al costat del racó més ben conservat de les valls andorranes hi grinyolin els remuntadors. Visiteu la Vall de Madriu, resseguiu el seu camí empedrat i ja em direu què en penseu!

Racons catalans - 1 L'Alguer

L'Alguer és més a prop que mai. En una hora, i gràcies a la bona pensada d'una companyia de vols de baix cost, podem anar des de la Catalunya Vella a un dels enclavaments més curiosos del Mediterrani: L'Alguer, una ciutat activa i que mira des de llevant la resta de Països Catalans.

Amb unes 22.500 ha d'extensió, el territori de l'Alguer no és només la ciutat emmurallada (típicament mediterrània, només cal fer una passejada per un dels carrers empedrats per adonar-se'n), ni el seu eixample típicament turístic, sinó que hi podem trobar també valors naturals de primer ordre.

Cal destacar el Parc Natural de Porto Conte (no el confongueu amb la serra del Port del Comte, al Principat), on trobem endemismes vegetals i una elevada diversitat d'ocells. També val la pena passejar pels penyassegats d'aquest sector de l'illa, que no només són bellíssims sinó que també expliquen una part de la nostra història: l'ocupació catalana de l'Alguer durant quasi 400 anys.

Llocs com el Parc Nacional de la Península d'Asinara, les costes sorrenques del nord-est de Sardenya i la mateixa ciutat de l'Alguer són indrets que deixaran petja en la nostra memòria i ens faràn tornar a l'illa. No oblideu de tastar la caldereta d'aragosta (semblant a la de Menorca), i òbviament la pasta que aprofita les influències italianes i sardes. Si voleu ser ben atesos, en català, visiteu el restaurant la Cuina, al casc antic de l'Alguer. El proper cop que hi vagi serà el mes d'abril i duré una bicicleta sota el braç. Ja ho sabeu!

Trobareu més informació sobre l'Alguer a www.alguer.tk .

Racons catalans - 0 Aquest estiu em quedo!

Aquesta exclamació és una reivindicació, i és carregada de significat per a l'ambientòleg urbanita amb inquietuds geogràfiques que em considero. En primer lloc, perquè fa molt que no en faig, de vacances. I en segon lloc perquè estic convençut que aquest territori delimitat pels àmbits linguístics del català em reserva tantes sorpreses com les que em podria oferir qualsevol espai exòtic d'aquest planeta. I és que no cal anar gaire lluny per descobrir indrets que posen a prova el nostre gust per l'aventura.

Per tot plegat m'embarco en una expedició per la pancatalanitat, amb la intenció de no oblidar cap racó on es parli català. Des de l'Alguer fins a Mequinensa, de Prada de Conflent a les Illes Columbretes, de les Pitiuses a les valls amagades d'Andorra, i és clar, passant pel Principat, tot trepitjant quatre estats diferents vull copsar la diversitat d'ambients, de paisatges, de cultures, de parles, de persones que constitueixen aquest gran conjunt que s'han anomenat Països Catalans.

Convido a qui llegeix aquestes línies a acompanyar-me en aquestes rutes pels Països Catalans, amb l'esperança que m'ajudi a fer d'aquestes vacances, a més d'un espai de descans, un espai de reflexió, de descoberta i de cohesió.

Bones vacances!