Ahir va ser Tots Sants, el dia dels difunts, un dia per reflexionar sobre la vida i la mort, sobre el nostre pas per la Terra. També és un bon dia per prendre consciència de la finitud de la vida, i per tant sobre la relació amb aquest món. De fet, la nostra societat viu d'esquenes a la mort, com si visqués en l'eterna joventut, i potser aquí rauen alguns comportaments de la cultura occidental vers la natura.
Des dels Faraons, algunes cultures i religions han provat d'apartar-nos del cicle de la natura. Actualment, això es manifesta amb taüts hermètics i nínxols de formigó. Els rituals fúnebres han tingut orígens diversos, i han anat variant amb el temps. Per exemple, actualment està creixent la cremació com a forma d'acomiadar el difunt. També està creixent la tendència a buscar una forma més ecològica d'acomiadar un ésser estimat.
En aquest sentit, a Barcelona s'ha desenvolupat l'ecourna, una urna per dipositar les cendres dels difunts, que té la particularitat de descomposar-se completament en contacte amb l'aigua o el sòl. Les cendres s'integren de nou al cicle de vida, i fins i tot es poden afegir les llavors d'una planta o un arbre, quelcom amb molt de simbolisme. Podem tenir més informació a www.econatur.com i també al número 35 de la revista Perspectiva ambiental, de la Fundació Terra (www.terra.org), que tracta sobre ecofunerals.