X3 reflexiona

Carsharing

2007-01-24T17:16:00.001+01:00

Gràcies a 14 persones que no conec, tinc el privilegi de poder escollir entre 8 cotxes diferents. I a més, m'oblido de la necessitat de llogar un aparcament, del manteniment, de l'assegurança... Interessant, oi? Aquesta oportunitat me la brinda Avancar, que és l'empresa que desenvolupa el Carsharing a Catalunya.

El Carsharing és una idea que ja té quasi 60 anys, i que consisteix en compartir un cotxe entre diversos usuaris. Una bona idea per a les persones que, com jo, no utilitzen el cotxe cada dia o fan menys de 10.000 km a l'any. Una bona idea per pensar en el cotxe no com una propietat que m'identifica, sinó com un servei més a la meva disposició.

Els preus d'Avancar (www.catalunyacarsharing.com) són competitius, tinc més de 50 cotxes disponibles en 20 aparcaments diferents, i m'estalvio maldecaps i molèsties. I a més els cotxes són vermells. Què més puc desitjar.

Carsharing

2007-01-24T17:16:00.000+01:00

Arbres de Nadal

2007-01-11T12:18:00.000+01:00

Sabem que s’han acabat les festes quan els carrers s’omplen d’arbres de Nadal abandonats i caixes de papers i cartrons... però on va tot això?? I fer servir un arbre natural cada any és bo? O és millor un de plàstic? A França els avets de plàstic tenen una “vida” mitjana de només 3 anys… A més al Montseny i les Guilleries cultiven 1 milió d’avets cada any, i això també són llocs de treball...

D’altra banda, aquest 2007 ens sortirà més a compte anar a una deixalleria de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que podem estalviar-nos fins a un 14% de la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus de l’any vinent. Per aconseguir-ho, hem de demanar, la primera vegada que anem a una deixalleria, una targeta magnètica que fareu servir cada cop que repetiu la visita per anar acumulant descomptes, a raó d’un 1% per visita.

Guixot de 8: joguines reciclades

2006-12-20T14:14:00.000+01:00

Ara que ens ofeguen la imaginació fent que cada nina serveixi només per a una sola cosa, cal que una escorredora es converteixi en un bàsquet, que, d’un llit vell, en surti un esport nou, o que una bicicleta vella es converteixi en un ocell”. Aquest és el lema de Guixot de 8.

Guixot de 8 és una companyia catalana que corre pel món amb una furgoneta carregada de ferralla que es converteix en jocs una vegada arribats a la plaça. Veure la canalla i els seus pares i mares abstrets en cada un dels jocs és realment deliciós, i és clar, encara ho és més posar-se a jugar amb alguns dels artefactes inventats per en Joan Rovira, àlies Doctor Guixot!

Llums nadalenques

2006-12-19T18:02:00.000+01:00

Els Reis Mags d'Orient, si haguéssin de trobar l'Estel de Nadal, ho tindríen molt complicat avui dia. Això és a causa de la contaminació lumínica que ens envaeix cada Nadal. Sort en tenim que la legislació catalana és més fexible durant el Nadal...

El consum energètic de les llums de Nadal, però, ha disminuït força amb l'arribada de sistemes estalviadors com els fils lluminosos, les microbombetes o els sistemes LED. Gràcies a això, s'ha aconseguit estalviar fins a un 60% d'energia, i d'euros, és clar. No obstant, a Barcelona segueix havent una despesa d'uns 60.000 € cada Nadal a causa de les llums.

El millor consell que podem donar, almenys a casa nostra, és no utilitzar tanta lumínica i fer servir sistemes alternatiu: espelemetes, plantes (certificades!), figuretes, artesania... posem-hi una mica d'imaginació i crearem entorns càlids i agradables.

Drap-art '06

2006-12-14T09:32:00.000+01:00

Llums, un vestit de núvia fet de papers de tràmits burocràtics, en protesta per la política d'immigració, i robots realitzats amnb deixalles metàliques són algunes de les coses que es poden trobar a DRAP-ART '06, el Festival Internacional de Reciclatge Artístic. El CCCB acull aquest festival que presenta, en les seves diferents modalitats -intervenció de l'espai públic, exposició col·lectiva i mercat de disseny-, propostes d'artistes d'arreu del món, els quals utilitzen deixalles per crear les seves obres.

Enguany DRAP-ART, que arriba als 10 anys de vida, organitza dues taules rodones que tractaran sobre la reutilització de residus i l'art del reciclatge, i tallers per a tothom qui vulgui transformar objectes destinats al contenidor de deixalles en articles útils -com ara moneders o bosses-, performances i concerts trash en directe, amb músics que fan servir instruments i sons reciclats

Tot és vàlid, a DRAP-ART, un festival que s'ha reciclat a si mateix seguint la seva premissa: allò que per a uns és material de rebuig, per a altres és un tresor.

Ecoauditories a casa

2006-12-07T09:47:00.000+01:00

Està molt bé ser exigents amb les empreses i amb les administracions, i demanar-los que no contaminin, i que siguin el màxim de respectuosos amb l'entorn. Per això, valorem, per exemple, que superin auditories ambientals i aconsegueixin certificacions com l'ISO 14.001. Però, què hi ha, de nosaltres? Estem disposats a veure els nostres propis defectes?

l'Associació Naturalistes de Girona (ANG) ha endegat el programa d'Ecoauditories a les llars, un servei gratuït d'auditoria ambiental a casa nostra, que en tan sols dues hores revisa el nostre consum d'aigua i energia, així com els nostres hàbits de mobilitat, per tal de mesurar quina és la nostra "petjada ecològica" i recomanar-nos formes de reduir-la.

Des de l'any passat, l'ANG ha fet més de 100 visites en totes les comarques gironines, en tot tipus d'habitatges: pisos, cases unifamiliars... i han distribuit informació a més de 10.000 persones. A més, han creat un servei d'ecoauditoria als centres educatius i fins i tot a casals d'avis. Enric Cortiñas, coordinador del programa, ens ha avançat que la petjada ecològica dels habitatges visitats és d'unes 2,11 ha per habitatge, i que per cobrir les necessitats dels habitatges gironins caldria un territori un 50% més gran que tot l'àmbit de la província de Girona. I això suposant que els gironins no agafen la Ryanair...

Mòbils

2006-11-30T18:21:00.000+01:00

Junt amb els italians, som dels ciutadans europeus que canviem de mòbil més sovint. A casa nostra, ja tenim més mòbils que persones... si fem una mica de números, podem deduir que aquest petit prodigi és més contaminant del que sembla.

Un passeig pel seu cicle de vida ens ho explica tot: per començar, un dels elements claus de la composició d’un telèfon mòbil és el tàntal. Aquest mineral, que s’ha arribat a pagar a 600 € el kg, ha provocat una guerra al Congo que ja s’ha cobrat 3 milions de morts.

D’altra banda, un cop tenim el mòbil a casa, l’aparell significa una gran despesa energètica. I quan ens en en cansem (en menys de 2 anys), els seus components poden contaminar greument el medi. Per això han aparegut iniciatives com la del Tragamovil (www.tragamovil.com), que recupera els telèfons mòbils vells, i ja en porten més de 300 tones recuperades...

Bio-Hotels

2006-11-22T10:16:00.000+01:00

Els amants dels productes ecològics (o productes bio) ja saben on fer les vacances. Els BIO-Hotels, hotels bioecològics, ofereixen tot allò que aquest exigent sector del mercat requereix, impulsant l’aliança entre el turisme i una producció ecològica i de qualitat.

I és que fer vacances no vol dir deixar de practicar la cultura de la sostenibilitat. Especialment si volem estar ben cuidats, i tenir la garantia que allò que estem menjant, o les teràpies que estem seguint, són totalment saludables. El confort, la qualitat del servei i l’entorn natural fan de l’estada en un BIO-Hotel tota una experiència revitalitzadora.

Malgrat que no hi ha BIO-Hotels a Catalunya, podeu visitar el web www.biohotels.info per a més informació. Podeu ser els primers en experimentar una nova forma de fer turisme, que esperem que s’estengui ràpidament per casa nostra.

Cotxes ecològics

2006-11-08T11:03:00.000+01:00

Si les oliveres milenàries d'Ulldecona poguessin parlar, segurament ens explicarien com ha canviat el clima en els darrers 2.000 anys. I ja posats, si poguessin anar al cine, segurament veurien "An inconvienent truth", la pel·lícula de l'exvicepresident dels Estats Units, Al Gore. Una película molt recomanable, tant per als profans del tema del canvi climàtic com per als més familiaritzats amb la temàtica.

I és que el canvi climàtic és una gran amenaça, però encara tenim temps (10 anys) per capgirar la truita. I no estem sols. Aquests dies els països signants del protocol de Kioto s'estan reunint a Nairobi (Kènia) per tractar el desenvolupament del protocol. I porten 12 trobades, ja. A més, hi ha empreses com Toyota i Honda que estan comprovant com les vendes dels seus cotxes ecològics fan créixer els seus beneficis.

Són cotxes híbrids, que significa que incorporen un motor elèctric al motor de gasolina, amb unes bateries de gran capacitat. Quan s’arranca i s’accelera, els dos motors funcionen a la vegada. Quan es desaccelera, el motor elèctric recupera l’energia i l’emmagatzema a la bateria. En algunes condicions el motor de gasolina deixa de funcionar. També quan el vehicle està aturat. Això fa reduir les emissions i el consum de gasolina en un 25%. És una llàstima que d'altra banda siguin quasi el doble de cars!

Urnes ecològiques

2006-11-02T17:07:00.001+01:00

Ahir va ser Tots Sants, el dia dels difunts, un dia per reflexionar sobre la vida i la mort, sobre el nostre pas per la Terra. També és un bon dia per prendre consciència de la finitud de la vida, i per tant sobre la relació amb aquest món. De fet, la nostra societat viu d'esquenes a la mort, com si visqués en l'eterna joventut, i potser aquí rauen alguns comportaments de la cultura occidental vers la natura.

Des dels Faraons, algunes cultures i religions han provat d'apartar-nos del cicle de la natura. Actualment, això es manifesta amb taüts hermètics i nínxols de formigó. Els rituals fúnebres han tingut orígens diversos, i han anat variant amb el temps. Per exemple, actualment està creixent la cremació com a forma d'acomiadar el difunt. També està creixent la tendència a buscar una forma més ecològica d'acomiadar un ésser estimat.

En aquest sentit, a Barcelona s'ha desenvolupat l'ecourna, una urna per dipositar les cendres dels difunts, que té la particularitat de descomposar-se completament en contacte amb l'aigua o el sòl. Les cendres s'integren de nou al cicle de vida, i fins i tot es poden afegir les llavors d'una planta o un arbre, quelcom amb molt de simbolisme. Podem tenir més informació a www.econatur.com i també al número 35 de la revista Perspectiva ambiental, de la Fundació Terra (www.terra.org), que tracta sobre ecofunerals.

Cuines solars

2006-10-25T16:55:00.000+02:00

La propera barbacoa que celebreu amb la família o els amics, que sigui amb una cuina solar!

Aquest enginy espectacular permet cuinar aliments fins a 200ºC, la temperatura necessària per fregir sense utilitzar cap mena de combustible: només amb els gratuïts i generosos raigs de Sol que cada dia, i per milers de milions d’anys més, acaricien la superfície de la Terra, i que permeten que la vida tingui lloc en aquest racó de l’univers.

Hi ha dos grans tipus d’enginys: els forns, que acumulen els raigs solars i poden ser tan senzills com una capsa de sabates, i les cuines de concentració, que són com antenes parabòliques que concentren els rajos en un sol punt.

I mentre assaborim els saborosos plats que hem cuinat (pizzes, ous ferrats, i fins i tot castanyes!) podrem estar satisfets de saber que contribuïm a lluitar contra el canvi climàtic: un 15% de les emissions de CO2 corresponen al cuinat d’aliments. A més, no haurem de patir pels incendis forestals, ni per deixar-nos el gas encès. El portal de la fundació Terra, www.terra.org, ens donarà més informació sobre el món de la cuina solar.

Racons catalans - 7 les Columbretes

2005-08-31T19:08:00.000+02:00

Qui hagi llegit la Pell Freda, d'Albert Sánchez Piñol, entendrà perquè l'aparició de l'arxipèlag de les Illes Columbretes enmig del mar, dues hores després d'haver abandonat el port del Grau de Castelló, provoca en el viatger una viva sensació d’atracció per un paisatge insòlit. L’Illa Grossa, amb el seu far al capdamunt, domina l’horitzó, acompanyada dels altres illots que formen l’arxipèlag: la Ferrera, la Foradada i el Carallot. Poc a poc el vaixell s’apropa a l’Illa Grossa, i s’endinsa a la seva badia, que és el que queda d’una caldera volcànica. I és que les Columbretes són el millor exemple de vulcanisme de la Comunitat Valenciana.

Les illes prenen el seu nom de l’abundància de colobres que habitaven l’illa. Amb la construcció del far, els nous habitants de les illes van erradicar la població de serps a base de cremar tota la vegetació de l'illa, i van introduir-hi porcs, cabres i conills, així com figues de moro. L’any 1975 el far es va abandonar, i les illes van servir de camp de tir de les forces navals espanyoles i americanes, i no va ser fins el 1988 que van gaudir de la protecció que mereixen.

Un equip d’educadors acompanya els visitants a través de l’únic camí de l’illa grossa. Al final de l’itinerari es pot visitar una petita exposició. Aprofiteu els darrers dies d’estiu per dur-vos l’equip de submarinisme (amb ampolla, necessitareu un permís especial), i no oblideu les pastilles per al mareig!

Racons catalans - 6 les Pitiüses

2005-08-24T18:21:00.000+02:00

A Eivissa i Formentera hi ha una diversitat faunística espectacular. La nocturna la trobarem a les discoteques i carrers d’Eivissa, i la diürna als sorrals de les platges, torrant-se al sol. Però també hi ha una fauna més amagada, desconeguda, i que a vegades entra en contacte amb la fauna humana, quan un “guiri” es posa una samarreta amb la silueta d’una sargantana. I és que a les Pitiüses viu una espècie endèmica de sargantana, Podarchis Pityusensis. És possible que molts dels turistes que compren aquestes samarretes ho desconeixin, però les Pitiüses són un tresor natural excepcional.

Especialment destacat és el Parc Natural de Ses Salines. Es troba al sud d’Eivissa i al nord de Formentera, i inclou tots els illots que hi ha entremig, anomenats els Freus. En aquesta zona s’hi va desenvolupar una important indústria salinera, que des dels temps dels romans manté la mateixa manera de produir la sal, i més o menys la mateixa productivitat, d’una forma sostenible.

No tant sostenible és el turisme que a hores d’ara es desenvolupa a les illes. La freqüentació de la zona afecta, per exemple, les poblacions de posidònia. Aquests “boscos” marins són tot un ecosistema... i a més faciliten la regeneració de les platges, ja que frenen els temporals que s’enduen la sorra, i permeten que hi visquin tots els animals que un cop morts contribueixen a fer la sorreta de la platja... Sembla un acudit de mal gust que en moltes platges es retiri la posidònia per no “embrutar” les platges amb les fulles mortes de la planta, quan realment el que s’estigui fent és signar la condemna a mort de les mateixes platges! Us encoratjo a apropar-vos a les platges de les Pitiüses, en bicicleta si pot ser, i deixar-vos seduir pels balls suaus de les fulles de la posidònia al ritme de l’onatge...

Racons catalans - 5 Catalunya Nord

2005-08-17T18:36:00.000+02:00

Creuem els Pirineus camí de la ciutat de Prada de Conflent, on – precisament avui – s’inicia la 37a Universitat Catalana d’Estiu. Ens trobarem als peus del Canigó, cantat per Verdaguer. Val a dir que si veniu del sud dels Pirineus i us voleu estalviar una bona pallissa, també podeu travessar-los a peu, com s’ha fet moltes vegades en el passat. És una altra mena de pallissa, però segurament us serà més agradable i saludable, i gaudireu d'una bona panoràmica del paisatge.

Si voleu descobrir un racó de pau al Nord dels Pirineus, aneu fins al Coll de Mentet (cerqueu-lo al mapa, al sud de Prada de Conflent), i des d’allí inicieu l'ascensió fins al pic de la Pomerola, a tocar de la frontera amb la Catalunya Sud. Podreu tenir vistes espectaculars sobre la remota vall de Mantet, i comprovareu que hem d’aprendre bastant de la gestió forestal dels catalans del nord. Si bé heu de tenir present que els resultats més espectaculars els trobareu a la reserva natural de la Massana.

Amb tot, recordeu que visitareu els Pirineus, i que per tant s’han de prendre algunes precaucions, especialment aquests darrers dies d’agost: per la tarda acostumen a tenir lloc ruixats que us poden deixar ben remullats. No oblideu l’impermeable, i procureu concentrar les vostres excursions a les primeres hores del matí.

Racons catalans - 4 el Collsacabra

2005-08-10T18:13:00.000+02:00

La Catalunya màgica batega als boscos del Collsacabra. Respira el vent endimoniat que grimpa pels cingles. S'amaga darrere les innumerables balmes (o baumes) d'aquesta subcomarca a cavall d'Osona i la Garrotxa, amb un peu a la Selva. Aquest trapezoide format pels pobles de l'Esquirol, Cantonigròs, Rupit i Tavertet encara és ple de llegenda i de misteri.

El Collsacabra és el penyassegat de la Catalunya Vella (la de la Catalunya Nova seria el Montsant, damunt de l'embassament de Siurana). És un país de roca, d'alzinars i rouredes, però també d'indrets humits, fagedes frondoses, torrents... I com qualsevol penyassegat, és una bona talaia: des dels cingles del Collsacabra podem veure el Montseny, el Canigó, el Pedraforca, la plana de Vic, l'embassament de Sau... Us recomano especialment les vistes des de Tavertet, Cabrera i el Far (no n0'hi ha cap, de far, però hi trobem un santuari fundat per uns mariners com a mostra d'agraïment a la mare de Déu per salvar-los d'una gran tempesta a mar oberta...).

El Collsacabra és un lloc per perdre-s'hi en ple estiu, però també durant la resta de l'any. Si us agrada la muntanya, haureu de visitar, especialment enguany, la fira del llibre de muntanya que des de 2002 té lloc en algun dels pobles de la zona. Aquest cop és el torn de Cantonigròs, i el tema central de la fira és "l'home i la muntanya". Més informació a www.firallibremuntanya.org

Racons catalans - 3 l'Aiguabarreig

2005-08-03T16:14:00.000+02:00

He anat a cercar la calor seca de Ponent, aquest sol que fulmina però que no fa suar... I he trobat una de les zones humides més importants dels Països Catalans!. He trobat l'Aiguabarreig, allí on es troben tres grans rius de casa nostra: el Cinca, el Segre i l'Ebre.

El contrast entre el verd esponerós de la vegetació de les riberes i les illes fluvials, i l'ocre dels tossals castigats pel sol m'han seduït completament. Ho vaig constatar un vespre quan des del Monestir trinitari d'Avinganya, vaig presenciar una tempesta d'estiu, típica de les nostres contrades. Els llamps deixaven veure, per mil·lèsimes de segon, l'ampla vall del Segre just abans d'unir-se al Cinca, emmarcada pels tossals de Montmeneu. Em trobava en un altre món. Va ser un moment màgic, especialment quan un cop passada la tempesta la lluna va treure el cap, engalanada amb el seu vestit d'estrelles...

Com el seu nom sembla indicar, L'Aiguabarreig allotja una gran diversitat d'espècies, una bona mescla d'hàbitats i també una barreja d'administracions responsables. I aquest és el seu taló d'Aquiles, ja que essent un lloc entre dues aigües, entre Aragó i Catalunya, sembla que ningú no s'hagi posat d'acord per promocionar-lo. No obstant, els pobles de la zona (Seròs, Massalcoreig, la Granja d'Escarp, Mequinensa) recentment han descobert el potencial d'aquesta zona i des de l'Estació Biològica de l'Aiguabarreig es fa una tasca encomiable per reivindicar aquest indret i afavorir-ne la protecció. A més, els responsables de l'Estació fan un gran esforç, a voltes agraït, a voltes castigat, per impulsar l´ús del català a la Franja de Ponent.

Més informació a www.aiguabarreig.net

Racons catalans - 2 Andorra

2005-07-27T21:46:00.000+02:00

Andorra és un país del qual surten uns 500 camions de runes al dia. Tenint en compte que es tracta d'un país relativament petit (almenys en comparació amb els seus veïns), aquesta xifra és, valgui la redundància, ruïnosa. Amb una activitat constructiva semblant a la que pateix bona part del Principat, us podeu imaginar que parlar de sostenibilitat (ambiental, social, econòmica...) és una mica utòpic al país dels Pirineus.

Però ben a prop de l'enrenou que sembla orbitar al voltant dels eixos de comunicació que segueixen els dos Valires, podem trobar encara racons adormits al bressol dels Pirineus. Un dels racons més destacats (i així ho va considerar un comitè de la UNESCO) és la Vall de Madriu, la vall secundària més llarga d'Andorra. Diguem que es troba entrant a mà dreta des del Principat, i és un indret on encara podem imaginar els ramats d'ovelles agrupant-se al costat dels orris, o la maça colpejant el ferro roent a les fargues que poblaven la vall...

La Vall de Madriu, però, no és exempta d'amenaces i perills, malgrat la seva condició de Patrimoni de la Humanitat. Pel nord comença a treure el cap el projecte d'ampliació del domini esquiable de Gran Valira, i les entitats conservacionistes del país malden per evitar que al costat del racó més ben conservat de les valls andorranes hi grinyolin els remuntadors. Visiteu la Vall de Madriu, resseguiu el seu camí empedrat i ja em direu què en penseu!

Racons catalans - 1 L'Alguer

2005-07-20T20:02:00.000+02:00

L'Alguer és més a prop que mai. En una hora, i gràcies a la bona pensada d'una companyia de vols de baix cost, podem anar des de la Catalunya Vella a un dels enclavaments més curiosos del Mediterrani: L'Alguer, una ciutat activa i que mira des de llevant la resta de Països Catalans.

Amb unes 22.500 ha d'extensió, el territori de l'Alguer no és només la ciutat emmurallada (típicament mediterrània, només cal fer una passejada per un dels carrers empedrats per adonar-se'n), ni el seu eixample típicament turístic, sinó que hi podem trobar també valors naturals de primer ordre.

Cal destacar el Parc Natural de Porto Conte (no el confongueu amb la serra del Port del Comte, al Principat), on trobem endemismes vegetals i una elevada diversitat d'ocells. També val la pena passejar pels penyassegats d'aquest sector de l'illa, que no només són bellíssims sinó que també expliquen una part de la nostra història: l'ocupació catalana de l'Alguer durant quasi 400 anys.

Llocs com el Parc Nacional de la Península d'Asinara, les costes sorrenques del nord-est de Sardenya i la mateixa ciutat de l'Alguer són indrets que deixaran petja en la nostra memòria i ens faràn tornar a l'illa. No oblideu de tastar la caldereta d'aragosta (semblant a la de Menorca), i òbviament la pasta que aprofita les influències italianes i sardes. Si voleu ser ben atesos, en català, visiteu el restaurant la Cuina, al casc antic de l'Alguer. El proper cop que hi vagi serà el mes d'abril i duré una bicicleta sota el braç. Ja ho sabeu!

Trobareu més informació sobre l'Alguer a www.alguer.tk .

Racons catalans - 0 Aquest estiu em quedo!

2005-07-13T19:12:00.000+02:00

Aquesta exclamació és una reivindicació, i és carregada de significat per a l'ambientòleg urbanita amb inquietuds geogràfiques que em considero. En primer lloc, perquè fa molt que no en faig, de vacances. I en segon lloc perquè estic convençut que aquest territori delimitat pels àmbits linguístics del català em reserva tantes sorpreses com les que em podria oferir qualsevol espai exòtic d'aquest planeta. I és que no cal anar gaire lluny per descobrir indrets que posen a prova el nostre gust per l'aventura.

Per tot plegat m'embarco en una expedició per la pancatalanitat, amb la intenció de no oblidar cap racó on es parli català. Des de l'Alguer fins a Mequinensa, de Prada de Conflent a les Illes Columbretes, de les Pitiuses a les valls amagades d'Andorra, i és clar, passant pel Principat, tot trepitjant quatre estats diferents vull copsar la diversitat d'ambients, de paisatges, de cultures, de parles, de persones que constitueixen aquest gran conjunt que s'han anomenat Països Catalans.

Convido a qui llegeix aquestes línies a acompanyar-me en aquestes rutes pels Països Catalans, amb l'esperança que m'ajudi a fer d'aquestes vacances, a més d'un espai de descans, un espai de reflexió, de descoberta i de cohesió.

Bones vacances!

Una nova publicació per implicar els ajuntaments en la conservació del territori

2005-06-22T17:41:00.000+02:00

Els ajuntaments i la resta d'administracions i entitats locals tenen a l'abast una nova eina que pot ajudar-los a conservar els indrets d'interès natural o cultural dels seus municipis. No s'ha d'oblidar que la conservació de la natura és responsabilitat de tots, però els ens locals, per la seva proximitat al territori, juguen un paper clau que convé potenciar.

Ahir es va presentar la nova guia Oportunitats per a la custòdia del territori als municipis. Guia pràctica per a ajuntaments i entitats locals. Aquesta guia ha estat publicada per la Xarxa de Custòdia del Territori i la Fundació Territori i Paisatge amb el suport de les quatre diputacions provincials catalanes. X3 Estudis Ambientals n'ha coordinat la seva redacció.

La publicació inclou més de 40 propostes de custòdia del territori que poden donar lloc a aliances entre ajuntaments, consorcis, entitats de custòdia, entitats cíviques i propietaris privats. La guia no parteix de zero i està farcida d'un bon nombre de casos pràctics que ja existeixen a Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol.

Si us interessa, podeu demanar un exemplar a la Xarxa de Custòdia del Territori.

La transcendència ambiental del consum

2005-06-18T12:38:00.000+02:00

Consumir. Gastar, destruir (alguna cosa) per descomposició, dissipació, combustió, etc.

Amb aquesta definició, no ens ha d'estranyar que el consum sigui la clau de volta de tots els problemes ambientals que pateix el planeta. Citeu-nos un problema ambiental i us podrem raonar perquè la culpa l'acaba tenint el consum. Vivim en una societat immersa en la cultura del consum, una cultura que s'estén perillosament per tot el planeta, amb el risc de col·lapse que això provoca. Perquè no comencem a pensar en termes d'usdefruit, en comptes d'en termes de consum final? No podem consumir el planeta terra, és un plantejament absurd.

I és que consumir és molt més que anar al mercat (molt millor que anar al súper, per cert) ¡ comprar allò que ens faci més el pes. L'acte d'adquirir un producte significa valorar aquest producte com alguna cosa adequada. Malgrat que nosaltres no en siguem conscients, significa que estem d'acord amb el passat que ha tingut aquest producte (on, qui, com, quan s'ha produit) com amb el futur que tindrà (durada útil, producció de deixalles, tractament d'aquestes deixalles...). Per tant, quan comprem un producte votem a favor de tot allò que aquest producte implica.

Ens cal ser conscients del poder que tenim com a consumidors a l'hora d'emetre vots a favor d'una o altra forma de produir. El comerç just i les etiquetes de productes ecològics ens poden ajudar a fer la compra més coherent amb la nostra forma de pensar.

Serà un primer pas per passar de la cultura del consum a la cultura de l'usdefruit.

La natura catalana, de moda

2005-06-10T18:57:00.000+02:00

La natura catalana està de moda. L’èxit de programes com Bèsties o Caçadors de bolets o de revistes com Nat permet fer algunes constatacions. La natura en general, i els animals en particular, tenen un gran rendiment mediàtic. Com deia fa uns mesos Joan Tharrats a l’Avui, “el món animal triomfa, enganxa”. En el món dels naturalistes en diuen “seducció ambiental.

Aquest rendiment i aquesta capacitat de seduir han de ser aprofitats per transmetre pautes de conducta respectuoses amb l’entorn. Com molt bé es diu des del camp de l’educació ambiental, “només es conserva i es respecta allò que es coneix”. I què millor que respectar allò que tenim més proper i que, en aquest cas, és la fauna salvatge de Catalunya. Sense cap dubte, una moda com aquesta és, en el context mediàtic actual dominat per porqueries vàries, una gran notícia!

Fórmula H

2005-06-05T19:54:00.000+02:00

Hauria d'haver Grans Premis per a vehicles amb motor d'Hidrogen: Fórmula H. .

Els motors d'Hidrogen només emeten aigua a l'atmosfera.

Si totes les inversions que es dediquen actualment a la Fórmula 1, es dediquessin a una tecnologia ecològica (publicitat inclosa), segurament seria molt més fàcil assolir els compromissos de Kioto.

Com és que no se'ls acut als responsables de la FIA?

La prostitución del territorio

2005-06-01T19:35:00.000+02:00

Hace un tiempo apareció en la prensa un artículo del sociólogo Manuel Castells donde citaba a la empresa más grande del mundo, medida por su volumen de ventas. Se trata de Wal-Mart, una cadena de super-centros comerciales, con sede a Bentoville (Arkansas), en los Estados Unidos de América. En los últimos años, sus ventas han superado los 250.000 millones de dólares americanos, más de ocho veces la cifra de negocios de Microsoft. Para poder crear este imperio comercial, Wal-Mart ha seguido dos estrategias: alta productividad y salarios muy bajos.

Por otra parte, en el actual proceso de globalización que estamos experimentando ha encontrado la fórmula para diversificar los proveedores en países en vías de desarrollo lo que le ha permitido bajar aún más los precios.

Esto mismo está ocurriendo en muchas otras empresas ya que la globalización permite aprovecharse de las condiciones laborales precarias de los países en desarrollo y conseguir productividades altas a precios (crematísticos) muy bajos.

El territorio también padece este proceso. En los últimos años, la industria cerámica de la provincia de Castellón (España) se ha visto afectada por la fuerte competencia de las empresas chinas que ofrecen un producto de la misma calidad pero a unos precios más bajos. Para combatir este hecho, las empresas cerámicas de Castellón, que no pueden competir en estas condiciones, no les queda otra opción que vender su firma. Para contrarrestar esta tendencia, el gobierno de la Generalitat Valenciana ha utilizado una estrategia agresiva para el territorio: el Plan de Arcillas. Este plan pretende facilitar la obtención de los áridos necesarios para fabricar los productos de cerámica con la implantación de actividades extractivas a cielo abierto en espacios en que, por sus características naturales y paisajísticas, no se tendría que permitir.

Como en tantas otras ocasiones, se prostituye el territorio a cambio de obtener beneficios económicos a corto y medio plazo. Este fenómeno no sólo se da en contextos relacionados con la globalización y, lamentablemente, la prostitución del territorio se ha convertido en una práctica habitual en nuestro país. En la mayoría de casos son los propios municipios los que, trozo a trozo, comercializan con el suelo y lo venden al mejor postor. De esta forma, consiguen la principal fuente de ingresos para cumplir sus promesas electorales.

Este comercio tiene unas características nefastas para el territorio: acaba perdiendo su identidad y banalizándose hasta convertirse en una simple mercancia. Y es en este proceso donde pasamos de la ordenación del territorio al simple consumo de suelo.

Sea como fuere, resulta necesario que busquemos mecanismos de regulación de estos procesos. Todos nosotros, como sociedad (responsable) tenemos que evitar que sean unos pocos intereses privados los que terminen por decidir cuestiones tan importantes como son nuestra propia identidad territorial.